dijous, 31 de desembre del 2009

Els meus desitjos per el 2010 (encara hi hà esperança)

Això es el que m'ha dit la Wikipedia (eng) , la veritat es que no m'he atrevit a entrar a la (es), a la recerca Belen Esteban.

You may create the page "Belen esteban", but consider checking the search results below to see whether it is already covered.
For some searches only the first 51 results are listed below. This is temporary and due to a lack of server resources.

Apa siau...

dimarts, 29 de desembre del 2009

Buscava una noticia per colar-vos una canço...

Current Google Insights trends: Chris Henry's death, Belen Esteban's operation
Relax News
Monday, 21 December 2009SHARE PRINTEMAILTEXT SIZE NORMALLARGEEXTRA LARGE
AFP/FRANCK FIFE



The name of American football player Chris Henry is topping Google Insights' list of growing terms on the morning of December 21.

The 26-year-old NFL star was seriously injured when he fell out the back of a moving truck driven by his fiancee, Loleini Tonga, on December 16. On December 17 local police reported that Henry had died.

Searches for popular Spanish daytime TV star Belén Esteban have increased since her most recent stint under the knife. Celebrity gossip magazines and social networking sites have been abuzz with "before" and "after" pictures showing the star's dramatically changed looks.

European-based searches for "weather forecast" continue to rank highly on Google's list of rising search terms as cold weather and heavy snowfalls sweep through the region.

The search terms with the most significant growth worldwide in the last seven days as measured by Google Insights, recorded on December 21 at 9:30 AM GMT are:

1. chris henry (Breakout)
2. belen esteban (+1,350%)
3. bbc weather (+350%)
4. meteo france (+300%) (France's weather service)
5. berlusconi (+170%)
6. meteo (+150%) (French for "weather forecast")
7. avatar (+120%)
8. meteo.it (+110%) (Italian weather service)
9. cricinfo (+100%) (cricket information)
10. weather forecast (+80%)

*Breakout defines a search term that has experienced a change in growth greater than 5000 percent.

Corea,Obama i la Biblia...

Las autoridades norcoreanas detuvieron el pasado 24 de diciembre a un ciudadano estadounidense que entró ilegalmente en el país, según ha informado este martes la agencia estatal KCNA en un comunicado. El detenido está siendo interrogado por las autoridades competentes, según añade el documento.

El activista norteamericano Robert Park, de 28 años, cruzó la frontera de manera clandestina el pasado viernes para denunciar la situación de los derechos humanos en Corea del Norte, según han indicado varios activistas que le acompañaron hasta la frontera y que han precisado que Park hizo el viaje porque, en sus propias palabras, era su "deber como cristiano". Cuando pisó suelo norcoreano, han afirmado a Reuters, comenzó a gritar "Soy un ciudadano americano. Traigo el amor de Dios, porque Dios os ama".

"No quiero que Obama venga y pague por mí", expresó, "pero quiero que el pueblo norcoreano sea libre. Tenemos que cruzar [la frontera] por estos hombres inocentes, mujeres y niños, porque cruzar es sacrificar nuestra vida por la redención de los demás".

Cada cop em costa més entendre el mon...
Algú es veu amb cor d'interpretar aquest missioner?
El que cada cop em queda més clar es l'esperit d'aquesta cançoneta que us adjunto... ;D


diumenge, 27 de desembre del 2009

marihuana recreativa


Colorado resort legalises cannabis, but not on the ski slopes
Breckenridge is boasting that it has become the Amsterdam of the Rockies

Joanna Walters
The Observer, Sunday 27 December 2009

It's already being dubbed "the Amsterdam of the Rockies" and an après-ski spliff is likely to become almost as common as a beer when cannabis possession is legalised in the hip mountain town of Breckenridge, Colorado, on 1 January.

Well known as a laid-back party resort characterised by baggy-trousered snowboarders and a vigorous happy hour, Breckenridge voted last month to relax marijuana laws.

From New Year's Day there will be no criminal or civil penalties imposed on anyone carrying up to an ounce of marijuana – or the paraphernalia usually associated with it, such as long rolling papers, a small pipe or a bong. That also goes for tourists, in a resort popular with British visitors who flock there for the exciting ski slopes and the exuberant nightlife.

"I'm already getting calls from people outside the state asking questions, such as 'Can I do it while I'm skiing?', 'Can I bring it to my hotel room?', that kind of thing," said Kim Green, spokeswoman for the Breckenridge police department.

The answer to the first question is no. The operators of the ski resort have made it clear that, while cannabis use may be decriminalised in the town, they are still able to ban it on the slopes under separate laws, and will come down heavily on anyone skiing while stoned.

The answer to the hotel question, though, is potentially a yes, provided guests can get hold of the drug in the first place. And that could be tricky. It will remain illegal to buy, sell or grow cannabis and also to display or use it in public. That means no Amsterdam-style "coffee shops", but the remaining restrictions in Breckenridge have not stopped campaigners making comparisons between the town and the Dutch capital.

"We're the second town in America after Denver to remove all penalties for marijuana possession and the first in history to remove all penalties for paraphernalia, and that's cutting-edge on a global basis," said Brian Vicente. He heads the pressure group Sensible Colorado, which is campaigning to make cannabis legal across the whole state.

Pot is illegal in Colorado under state and federal law. In theory, the police could stop someone under state law. But they have given no indication that they will do so. They will, however, be adopting "zero tolerance" for those driving while high, smoking dope in public or causing disturbances under the influence of drugs, Green said.


Sempre he tingut la sensació que a les pistes d'esquí, tot i que irremissiblement al aire lliure, és més fàcil flairar cannabis que a un concert indie en un local tancat. El traspassat Vic Chestnutt (per raons obvies degut el seu estat físic) era un dels defensors del ús terapèutic del cannabis, però difícilment l'haurien multat a les pistes de Colorado.

dissabte, 26 de desembre del 2009

Nadal i suicidis




Avui m'he assabentat de que un músic descobert no fa massa temps per un servidor, va decidir passar al altre mon el dia de Nadal.
Vic Chestnutt era un músic poc conegut, però amb un prestigi sòlid entre els professionals. Havien gravat peces seves des-de la Madonna fins Lambchop, i el recolzava un músic com Michael Stipe (dels REM).
Be, la història ve de que quan tenia divuit anys va quedar paraplègic per un accident d'automòbil, i que va descobrir que tot i que el braç esquerre no li funcionava molt be, encara podia fer anar la guitarra.
Aquest any 2009 havia estat el mes productiu per a ell (dos discs en un any).
Donç be la nit del 24 va decidir prendre una quantitat inversemblant de relaxants musculars, que finalment el van conduir a la mort.
No ho he contrastat suficientment però sembla que aquests dies d'alegria i fraternitat tenen una cara B, en la que les ideacions i materialitzacions suicides s'incrementen.

divendres, 25 de desembre del 2009

Un any d'exit


Passejant per un diari peruà, trobo un mapa emocionant, afageixo aquesta imatge (d'una zona a la que el mapa no arriba),
i no me n'he pogut estar...
Si ja sé que entremig hi han Millets, Bartos, Air Comets, però vaja és Nadal i avui toca posar bona cara.
Que ho passin be.

Clicar el títol del post per anar al mapa

dijous, 24 de desembre del 2009

Cagar Plata



A Trendhunter trobo aquesta proposta comercial càpsules de plata per donar un altre lluentor a la teva pròpia merda. (Sembla que els grànuls de plata es mesclen amb el reste del bolus i que el producte final guanya molt en presentació).
Fa tres anys la proposta era amb or (a uns preus força diferents), sembla que la crisi arriba a afectar a tots els nivells del comerç.

dilluns, 21 de desembre del 2009

sempre hi hà una excusa (que li preguntin al Marco)




Si, ja sé que aquest no es el meu blog musical, però dec una explicació al Allausz, i aquest es el tercer Burt que em ronda sempre pel cap...

De sideway a boardwalk


On dirieu que podeu trobar la major quantitat de xiclets enganxats a terra?
No és un pensament ans una descoberta de caminar amb pluja.
No és a la porta d'un cole, ni a la sortida d'un cinema, la quantitat més inversemblant l'he trobada a la porta d'un "baile", tinc tres locals d'aquests a prop de casa i el fenomen es repeteix de manera constant.
Baile: aquests locals amb orquestina i que almenys per les tardes es veuen plens (plenes les aceres) d'un públic madur d'ambdos sexes amb abillaments sovint grotescs (al menys per la hora en que els veig).
Això m'ha fet recordar una de les meves pelis preferides, Atlantic City, amb un colossal Burt Lancaster (que no Reynolds, com em fà veure l'amic Allausz), maquillant les seves misèries de les maneres mes humanes i inhumanes que Malle li fa assumir.
Si algú no l'ha vist, que corri a fer-se amb ella.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Ara caic, ara m'aixeco




Es igual que siguis un mentider confés, sempre pots afegir-ne unes quantes més, i depurar la teva imatge.
Tot i que aquest element semblava definitivament difunt des-de el punt de vista de credibilitat, ja hi torna ser, el que importa es el fotre-l'hi morro.
Estic esperant les properes explicacions d'en Millet però dubto que superin les d'aquest element.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Creure


No és tan difícil creure. Tot es resumeix en alguns principis prou simples i clars:
Veure un ser invisible,
Sentir veus inaudibles,
Ser transportat per forces indetectables,
i creure en la vida després de la mort.
No acabo d'entendre com amb uns arguments tan raonables, pugui ser un descregut.

(Semiafussellat del següent link: http://www.alternet.org/story/143912/the_top_one_reason_religion_is_harmful/

diumenge, 13 de desembre del 2009

Busca't una russa (o un rus, qui sap)


http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Rusia/spam/elpepusocdmg/20091213elpdmgrep_6/Tes


"almenys el sofà (i les cortines) prometen..."

dijous, 10 de desembre del 2009

El Tió (de La Vanguardia)


Campaña 2.0 para salvar el 'tió'

Abandonan 500 mini-tiós para que pasen de mano en mano y crean una web para revitalizar esta costumbre navideña

Joel Albarrán Bugié | Barcelona | 10/12/2009 | Actualizada a las 01:42h | Ciudadanos

"El tió corre peligro y nos necesita". Con este grito de guerra, una empresa de creativos catalanes ha lanzado 500 mini-tiós a las calles de Catalunya, animando a los ciudadanos a rescatarlos, bautizarlos y volverlos a liberar para que otras personas los rescaten y vayan así pasando de mano en mano.


La del Tió es una tradición navideña catalana (formalmente llamada Tió de Nadal y popularmente conocida como hacer cagar el tió) en la que un tronco caga regalos después de ser alimentado durante días y atizado con un palo en Nochebuena o el mismo día de Navidad.

Los impulsores de la iniciativa temen que "el tronco más entrañable y cagón está desapareciendo de nuestros hogares" y, por este motivo, han lanzado esta campaña con el ánimo de revitalizar su presencia en los hogares.

La campaña, bautizada por sus creadores como tiocrossing (en referencia al bookcrossing, que consiste en intercambiar libros con desconocidos) mezcla la tradición navideña catalana del Tió, las nuevas tecnologías y las movilizaciones a través de las redes sociales del internet 2.0.

Sóc de tió tiene ya más de 500 seguidores en Facebook, las aventuras y desventuras de los tiós pueden seguirse al minuto en Twitter y en un mapa interactivo se puede ver las andanzas de los cientos de amables tronquitos abandonados por todo el territorio catalán protegidos con barretina, sin perder su tradicional sonrisa y acompañados de un papelito con un código identificativo y la web de la campaña.

Más de 170 tiós rescatados
Por el momento, de los 500 tiós abandonados en los más diversos lugares de las principales ciudades catalanas, 176 han sido rescatados.

La idea es que cuando una persona encuentre uno de estos mini-tiós lo notifique en la web (introduciendo el código y bautizándolo si es la primera persona que lo encuentra) y vuelva a dejarlo donde le parezca que otra persona pueda rescatarlo y sumarse al juego.

Quien no tenga la suerte de encontrar uno de estos tiós abandonados también puede participar haciendo crecer la iniciativa y lanzando su propio tió al ruedo, después de haberlo identificado con un nuevo código generado automáticamente por la propia web.

Los participantes mandan fotos del viaje del Tió
Albert Torras, uno de los creativos de la agencia keepU que la semana pasada y durante este puente han abandonado los tronquitos por las cuatro provincias catalanas, asegura que se han llevado una sorpresa con la buena acogida que ha tenido la idea.

"La gente es muy participativa y se toma la molestia de enviarnos correos electrónicos" y fotos explicando el estado de los tiós, asegura.

Al parecer, ellos no son los únicos que tienen la impresión que el tió, por su naturaleza exclusivamente catalana, está sucumbiendo ante la presión de unos Reyes Magos o un Papá Noel de proyección internacional y que cada año son promocionados en millonarias campañas navideñas de los anunciantes.

Sóc de Tió ha recibido adhesiones desde Valencia y también ha habido escuelas catalanas interesadas en llevar la iniciativa a las aulas, según explica Torras.

Sin querer atacar a ninguna de las otras tradiciones navideñas, la gente de keepU, defiende que hay que conservar el tió porque "es muy de aquí, es muy simpático y tiene gracia".

Bona idea, tot i que cal esperar el final per veure els resultats (si ve finalment el fred, que no cremin en una foguera a peu d'obra) , aquest any amb els "nens" ja granadets, potser també l'abandonem...

diumenge, 6 de desembre del 2009

Things are strange...

6/12/2009 17:39 h PER DECISIÓ D'UN TRIBUNAL ISRAELIÀ
Una dona concebrà el fill d'un home mort a qui no coneixia



EFE
JERUSALEM

Una dona israeliana ha obtingut l'autorització de la Justícia per poder utilitzar els espermatozoides d'un jove a qui ni tan sols coneixia i que va morir de càncer als 22 anys, vuit mesos després de congelar-los.

El cas de la dona, d'uns 40 anys, ha estat ventilat en un tribunal del districte de Haifa, que avui ha donat la seva vènia perquè ella usi el semen congelat que el jove havia deixat en un hospital poc abans de sotmetre's a un tractament de quimioteràpia, ja que temia quedar estèril.

La mort del jove, que complia el servei militar obligatori, va deixar sense descendència els seus pares, i aquests van veure en l'oferiment de la dona l'oportunitat de tenir néts i van firmar un acord amb ella.

Oposició de les autoritats

Els serveis socials de l'Estat van donar la seva aprovació al document firmat per les parts, cada una pel seu propi interès, però altres organismes van prohibir l'entrega dels espermatozoides per raons ètiques, religioses i legals.

El fiscal general de l'Estat va al·legar que la voluntària no tenia cap estatus legal com a parella o esposa del jove mort, ni el coneixia, de manera que legalment no podia reclamar el semen donat ja que "no hi havia cap constància que el noi volgués tenir tenir fills amb ella".

El Ministeri de Salut i l'hospital Ramban de Haifa van sostenir en defensa seva que, segons la llei, necessitaven una prova contundent que, al deixar el seu semen per a un ús futur, el jove pretenia tenir fills amb una desconeguda i "de les seves cartes, actes i converses no arriba a desprendre's aquesta voluntat".

Sentència "històrica"

Ha estat la jutge Esperanza Alón la que ha posat fi al litigi al sentenciar avui que ni la llei ni la jurisprudència són decisius pel que fa a la pregunta de si s'ha de permetre a tercers l'ús del semen d'algú que hagi mort.

"Els canvis socials justifiquen una desviació dels corrents més acceptats que estan contemplats en la justícia a l'interpretar el significat de la cèl·lula familiar", ha dit la jutge.

Irit Rosemblum, presidenta de l'associació Nova Família, que recolzava el recurs judicial, va qualificar la decisió de "revolució històrica", al "convertir la qüestió del dret a la paternitat en un assumpte que sobrepassa els límits de la vida".

Segons el veredicte, la dona no prestarà el seu ventre als avis per concebre descendència al seu fill mort, sinó que serà la mare dels seus néts.

dijous, 3 de desembre del 2009

Pells i Creus


Sembla que PETA, la ha tornat a liar. Aquest cop és una campanya en la que han posat les ales d'angel a una model-activista. I encara més atreviment, han afegit una creu de mida considerable per tapar les vergonyes de la noia. Es veu que la crisis ha ampliat l'espectre d'animals susceptibles de vestir-nos i s'afageixen gossos i gats entre els possibles damnificats.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Estudis amb Futur (bé Present)


Aquest matí, en un barri tirant a perifèric de Barcelona, enganxat a un arbre prop d'un casal de la tercera edat i d'un mercat municipal, he trobat un cartell en el que es demanava un professor de Llatí per a primer de Batxillerat. He sigut el primer en arrencar una pestanya amb el telèfon on contactar. No ha estat amb l'idea de ser jo qui truqués, (el llatí del Batxillerat elemental el vaig passar a empentes i rodolons, i em costa seguir frases en baixos relleus), però confio que entre la meva nodrida audiència pot haver-hi algú interessat.
El telèfon és el: 662071644

Fes-me una foto


Una imatge que m'ha sobtat vista al Guardian aquest matí.
Aquesta senyora amb aquests ulls tan intrigants, i el casc del fotògraf, és una "sub-oficial" de la policia afgana, i amb un historial entre el que consta haver "pelat" vius (literalment) dos soldats russos.

On a recent trip to Afghanistan, I was in Lashkar Gah and met this lady who is a sergeant in the local Counter Narcotics Unit. She picked up my helmet and asked to have a photo taken. I was told later that, in a former life, she was an interrogator and had skinned at least two Russian soldiers alive. A chance encounter on a risky trip - what have those beautiful eyes seen?
Photograph: Raeph Ballantyne/guardian.co.uk

dimarts, 1 de desembre del 2009

Filosofía Disney, em compro "Etiopía" per posar-hi la piscina...



Las ultralujosas islas de los famosos se hunden
Angelina Jolie y Beckham se quedan sin su paraíso en Dubai

ÁNGELES ESPINOSA - Teherán - 30/11/2009



Angelina Jolie y Brad Pitt van a tener dificultades para disfrutar la isla privada que hace dos años compraron en The World, una de las urbanizaciones más exclusivas del planeta que se está construyendo en Dubai. O se estaba construyendo, porque las obras están paradas. Los problemas crediticios de ese emirato ponen en entredicho el futuro de los megaproyectos inmobiliarios que habían atraído no sólo a esa pareja, sino a otros muchos famosos como David Beckham o Naomi Campbell, en busca tanto de un lugar especial en el que refugiarse como de las ventajosas condiciones fiscales que ofrece la ciudad-Estado.


La crisis del emirato paraliza las obras de una exclusiva urbanización

Todo empezó con una palmera. No una datilera cualquiera, sino The Palm, un complejo residencial en forma de palmera que desde 2001 se está levantando sobre islas ganadas al mar frente a la playa de Jumeirah. El increíble proyecto supuso el lanzamiento de Nakheel Properties, la rama inmobiliaria de Dubai World, el consorcio público con el que el jeque de Dubai, Mohamed bin Rachid al Maktum, quiso hacer de su emirato el centro del mundo y que hoy debe 60.000 millones de dólares. En una esquina del desierto de Arabia, sin apenas petróleo y con escasos atractivos naturales, había que echar mucha imaginación para llamar la atención.

El éxito de la idea fue tal que Nakheel, que en árabe significa palmera, enseguida puso en marcha otras dos urbanizaciones gemelas en Yebel Ali y Deira (hoy parada). Pero no contentos con convertir la antigua costa de los piratas en un palmeral, los promotores se lanzaron a construir The World, un conjunto de 300 islas que dibujan el mapa del mundo, e incluso planearon The Universe, un atlas del sistema solar.

Los ricos y famosos se convirtieron en el objetivo obvio. La tentación era imposible de resistir para aquellos con bolsillos a la altura de sus egos. Dubai les ofrecía tener no sólo su propia isla, sino su propio país o estrella. La privacidad está asegurada porque las propiedades sólo iban a ser accesibles con barco. Además, cada una se tunea al gusto del cliente. Y todo ello libre de impuestos.

Enseguida un desfile de caras conocidas empezó a frecuentar el emirato y calculadas filtraciones daban cuenta de que Jolie y Pitt iban a hacerse con Etiopía o que Sir Richard Branson, el propietario de Virgin, aspiraba a ocupar Inglaterra, y el cantante Rod Stewart, Escocia. Aunque no hay datos precisos de las cantidades entregadas a cuenta por famosos u otros inversores no tan célebres, la reserva de las propiedades exigía el pago del 70% de su valor, que variaba en función del tamaño. El responsable del consorcio que compró Irlanda por 38 millones de dólares en 2007, se suicidó a principios de este año.